Basurero malo, basurero bueno

Reciclant no només brossa, sino també el valor de les coses

Hi ha maneres de sobreviure en un abocador. En Dhaka treballen nens i operen màfies, Manila ha acabat amb aquestes marques i vol ser exemple de desenvolupament sostenible.

La notícia escollida ens parla sobre el tractament residus relacionat directament amb la societat humana, concretament en la capital de Bangladesh.  'A l'abocador de la ciutat s'arriva amb el nas' ens indica la notícia. El lloc desprèn una olor insuportable provocada per l'amuntegament de tones i tones d'escombreries que juntament amb el vent, porten l'essència a quilòmetres de distància. Deguda la terrible situació de misèria, la població amb menys recursos, cal remarcar que és la gran majoria, intenta reciclar i trobar valor a les coses més inapreciables.

"Quan un camió descarrega, la nostra tasca és buscar coses de valor. Si hi ha algun objecte que es pugui utilitzar sencer, genial. Si no, el metall és pel que més paguen. Sobretot el coure, que és més fàcil d'extreure ", explica un adolescent que tot just superarà els 14 anys. Nens, joves, adults i fins i tot la última generació s'amuntega davant del bolquet que escup el material de què viuen aquests captaires de Bangladesh, un país incapaç d'aconseguir que el gran creixement econòmic que ha viscut en l'última dècada es faci sentir en el benestar de la majoria dels seus 166 milions d'habitants. 

Generalment aquesta població guanya 200 takas (uns 2,4 euros) diaris i encara que estan exposats a multitud de malalties, ells accepten que no els hi queda altra alternativa. Però virus i bacteris no són els únics que aguaiten. A causa de la manca de cap tipus de supervisió, el lloc és estratègic per a les màfies i els nens, que  són la víctima perfecta: pobres, sense formació i desprotegits.

Sota el meu punt de vista, amb aquesta notícia es pot observar tant la part referent al reciclatge com la part sociològica. Bangladesh, un país subdesenvolupat no té un sistema de reciclatge avançat provocant que la quantitat de brutícia sigui inmensa. Alhora, aixó provoca que el sector de la població amb menys recursos vegi aquest lloc com l'única oportunitat de sobreviure. Penso, que tothom hauria de conscienciar-se més i que els països oferíssin ajuda internacional, ja que no només es solventarien els problemes de brossa sino que també s'oferiria ajuda a la pobresa. Des del món occidental mai observem com en uns quants milers de quilòmetres més enllà hi han persones que valoren amb tota la seva vida, coses que nosaltres rebutjem i això provoca que cada vegada, el món sigui 'més banal' i les coses vagin perdent valor, incloses les esperances de les persones.

2 septembre de 2015

Font: http://elpais.com/elpais/2015/09/01/planeta_futuro/1441098863_253062.html