La notícia la qual tractaré avui ens informa de com els governs de cada estat prenen mesures per afrontar la violència masclista. En aquest cas no són les pròpies afectades les que prenen protagonisme, sinó els organismes governamentals, més concretament en el cas de Catalunya, els que decideixen agafar pes en l'assumpte.
L'informe ens explica que l'ajuntament de Barcelona ha volgut de fer de la lluita masclista un assumpte prioritari transversal en les seves polítiques. Per poder donar suport a aquesta lluita
s'ha presentat una mesura de govern que contempla actuacions en matèria d'informació sobre el fenòmen, d'atenció a les víctimes i de prevenció. En matèria d'informació, l'Ajuntament vol tenir dades de violència masclista per districtes. I no només d'agressions sinó també d'altres formes de "violències masclistes o comunitàries, com les agressions sexuals, els matrimonis forçats o les mutilacions genitals". Fent referència a l'atenció se sumaran places d'urgències i atenció a llarga durada a les víctimes (set que se sumaran al centenar actual) i s'incrementaran les partides destinades a tots els serveis, tant de dones en conjunt (amb els Punts d'Informació i Atenció a les Dones, PIAD, en català), com a víctimes i agressors. En el cas de la prevenció, es tracta de crear programes de prevenció del sexisme des de les llars d'infants fins a l'edat de l'adolescència, a més de col·laborar amb els mitjans de comunicació i en la pròpia comunicació institucional.
L'alcadesa de Barcelona explica que la pitjor cara de les desigualtats entre homes i dones és la violència contra el sexe femení i ho fa basant-se en les dades de l'últim any, on 5 dones han mort per agressions de les seves parelles o exparelles.
Com podem observar, en aquesta notícia el govern Catalunya decideix prendre mesures i recolzar a qualsevol dona qe sigui agredida. Sota el meu punt de vista penso que el paper del govern és clau per frenar aquest tipus d'accions, ja que és l'únic que pot posar normes que si són incumplides impliquen una sanció directa. Encara així, crec que el paper de la societat és encara més clau. El poder veure que aquests actes són aberrants rau en la població, que ha de ser capaç d'entendre que tant homes com dones gaudeixen dels mateixos drets i que la desigualtat es crea quan veiem amb normalitat que una dona demani ser igual que un home
16 de desembre de 2015
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/11/23/catalunya/1448284055_372388.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario