lunes, 26 de octubre de 2015

L'última conquesta de les algues, la depuració d'aigües residuals.

Aquesta notícia està relacionada amb els residus però, des d'un enfoc de millora a través, no de la creació d'aparells que redueixen la quantitat de brossa, sinó amb l'aprofitament de les funcions dels éssers vius. 


El que es cola pel vàter podria convertir-se en gasolina per als cotxes o pinso per a animals, ja que a gràcies a un nou avenç científic se sap que les algues posseeixen propietats úniques que poden fer que el que fins ara era tractat com un rebuig es converteixi en un recurs de gran valor. La seva última conquesta és la depuració d'aigües residuals i l'obtenció de productes sostenibles. El departament d'Enginyeria Química i Tecnologia del Medi Ambient de la Universitat de Valladolid treballa en el desenvolupament de processos sostenibles de tractament d'aigües residuals emprant microalgues.
 
En aquest sentit, explica que la depuració de les aigües residuals en estudi és una tasca «complicada», ja que aquests residus tenen elevats continguts en nutrients, principalment nitrogen i fòsfor, difícils d'eliminar. El tractament d'aigües residuals amb microalgues aporta avantatges com la reducció del consum d'energia enfront de processos convencionals, la disminució de les emissions de diòxid de carboni i l'estalvi econòmic. Diversos investigadors del centre creuen que és ambientalment sostenible i a més es converteix un problema en un producte comercial. Es tracta, per tant, d'un projecte que pretén transformar un procés costós en un sistema positiu energèticament que generi beneficis econòmics i mediambientals. I és que l'acumulació de deixalles a les explotacions ramaderes i agrícoles genera importants problemes derivats de la generació concentrada d'excrements animals.

Sota la meva opinió penso que aquest article és un clar exemple de com podem buscar solucions fàcils, eficaces i econòmiques a un gran problema com és  el tractament de residus industrials. Com bé se sap, l'acumulació de purins és un risc antròpic i encara que hi han sistemes d'eliminació, sempre són costos cosa que porta a les empreses a practicar males accions. Crec que utilitzar la funció d'un ésser per millorar el medi és el métode perfecte, ja que d'una manera natural es col·labora a la sostenibilitat sense la necessitat de crear enginys.

26 de Octubre de 2015

http://www.elmundo.es/economia/2015/10/27/562f6d7c46163f4e648b465e.html

jueves, 22 de octubre de 2015

La teva nevera acabarà en un abocador

La notícia d'avui ve explícitament relacionada amb el tractament de residus electrònics dins el territori espanyol.

Avui en dia l'escombraria electrònica està fora de control: el 80% d'aquests residus contaminants, és a dir 600.000 tones, es desconeix on acaben. Espanya és el paradís de les escombraries electròniques. 600.000 tones de neveres, frigorífics o televisors són desballestats en plantes no autoritzades o ansiats per màfies a cop de martell. No importa que continguin productes perillosos i altament contaminants ja que segons els estudis s'abandonen en qualsevol abocador o voral. La notícia ens explica que no només suposa un greu problema mediambiental i sanitari, sinó també econòmic. A Europa, la pèrdua directa, segons el document, s'estima entre els 800 i 1.700 milions d'euros. En el cas d'Espanya, els consumidors financen el reciclatge pagant un cànon en comprar els productes, que va dels cinc als 30 euros depenent de l'aparell. ECOLEC, una de les majors SIG (sistema integrat de gestió de residus), que representa el 50% dels fabricants de grans i petits electrodomèstics, va tractar l'any passat 67.000 tones. El volum generat anualment a Espanya supera les 750.000 tones i explica que l'error recau en la mala praxis per part del govern, ja que no existeix autoritat que tingui cura del cupliment de la norma.

Aquest interessant i il·lustratiu article hauria de fer que ens replantegem el concepte de vida útil del producte. Cada vegada més empreses assumeixen que la vida dels productes que fabriquen no acaba en les escombraries, sinó amb la recuperació dels materials que s'han utilitzat en la seva fabricació. Això, és clar, no s'aconseguirà per la simple iniciativa dels empresaris, encara que alguns d'ells són conscients d'aquest problema i tracten ja de plantejar solucions. Tot i així, cal que les administracions potenciïn polítiques que ajudin a les empreses a responsabilitzar-se de tot el cicle de vida del producte. Tampoc és suficient amb la sola finançament de gestors de residus ja que d'alguna manera contribueix a no responsabilitzar del que vam crear.

22 de Octubre 2015

http://elpais.com/elpais/2015/10/15/ciencia/1444912109_345776.html

sábado, 17 de octubre de 2015

El projecte “Pesa i Pensa”, candidat català al VI Premi Europeu de Prevenció de Residus

L’acció “Pesa i Pensa – Weight and Think”, de Campos Estela, és una de les cinc iniciatives que l’Agència de Residus de Catalunya presenta al VI Premi Europeu de la Prevenció de Residus, que es farà públic a Budapest el pròxim 27 de maig. La iniciativa, que pretén reduir la generació de residus orgànics a l’escola i sensibilitzar sobre la petjada ecològica que comporta el malbaratament d’aliments, serà candidata en la categoria d’empresa.

Aquesta vegada, la notícia escollida ens parla sobre les diferents iniciatives que es prenen per reduir la quantitat de residus a nivell mundial. 
Estela Campos, persona que proposa el projecte, introduirà el 'Pesa i Pensa' progressivament en escoles del Vallès Occidental, Baix Llobregat, Anoia, Penedès i Barcelonès. La seva proposta consta d'una sèrie de passos orientats a 3.000 nens i nenes perquè aquests puguin prendre consciència des de ben petits de les vies que es poden seguir per fer un món més sostenible. Primerament, els infants separen els residus orgànics que no es poden menjar. A continuació, pesen de forma sistemàtica i exacta els residus generats en relació als àpats servits i ho fan sota la supervisió d’un monitor del menjador. Registren els resultats en unes gràfiques i, alhora, prenen consciència que deixar perdre el menjar també vol dir desaprofitar els recursos naturals, humans i tècnics necessaris per produir-lo, transportar-lo o cuinar-lo.
Els alumnes, proposen accions concretes per combatre el malbaratament d’aliments. A les poques setmanes de posar en marxa el Pesa i Pensa a l’escola Les Flandes (Piera, Anoia), el malbaratament alimentari es va reduir en un 35%. 
En conclusió, aquest projecte es fa no només perquè els infants reflexionin, sinó també perquè serveix com a camí per a que tota la població faci petites aportacions per a millorar el món.
Sota la meva opinió penso que es un molt bon projecte que afavorirà la millora en el tractament de residus, Si bé no es pot canviar d'un dia per l'altre la situació mundial, petites accions en entorns propers sempre ajuden. Gràcies al recolzament de la Setmana  Europea de Prevenció de Residus i els seus organismes, no només a Catalunya si no arreu del continent Europeu, s'intenen potenciar aquelles feines que sostenibilitzin el terreny. Si tots possèssim una mica d'ajuda a nivell personal, aquest aspecte milloraria, i hem de ser capaços de veure que sinó reciclem ens estem empitjorant a nosaltres mateixos i a generacions futures.
18 de març de 2015
http://criatures.ara.cat/blog/2015/03/18/el-projecte-pesa-i-pensa-candidat-catala-al-vi-premi-europeu-de-prevencio-de-residus/?_ga=1.76544151.385293767.1444471925



sábado, 10 de octubre de 2015

Basurero malo, basurero bueno

Reciclant no només brossa, sino també el valor de les coses

Hi ha maneres de sobreviure en un abocador. En Dhaka treballen nens i operen màfies, Manila ha acabat amb aquestes marques i vol ser exemple de desenvolupament sostenible.

La notícia escollida ens parla sobre el tractament residus relacionat directament amb la societat humana, concretament en la capital de Bangladesh.  'A l'abocador de la ciutat s'arriva amb el nas' ens indica la notícia. El lloc desprèn una olor insuportable provocada per l'amuntegament de tones i tones d'escombreries que juntament amb el vent, porten l'essència a quilòmetres de distància. Deguda la terrible situació de misèria, la població amb menys recursos, cal remarcar que és la gran majoria, intenta reciclar i trobar valor a les coses més inapreciables.
"Quan un camió descarrega, la nostra tasca és buscar coses de valor. Si hi ha algun objecte que es pugui utilitzar sencer, genial. Si no, el metall és pel que més paguen. Sobretot el coure, que és més fàcil d'extreure ", explica un adolescent que tot just superarà els 14 anys. Nens, joves, adults i fins i tot la última generació s'amuntega davant del bolquet que escup el material de què viuen aquests captaires de Bangladesh, un país incapaç d'aconseguir que el gran creixement econòmic que ha viscut en l'última dècada es faci sentir en el benestar de la majoria dels seus 166 milions d'habitants. 
Generalment aquesta població guanya 200 takas (uns 2,4 euros) diaris i encara que estan exposats a multitud de malalties, ells accepten que no els hi queda altra alternativa. Però virus i bacteris no són els únics que aguaiten. A causa de la manca de cap tipus de supervisió, el lloc és estratègic per a les màfies i els nens, que  són la víctima perfecta: pobres, sense formació i desprotegits.

Sota el meu punt de vista, amb aquesta notícia es pot observar tant la part referent al reciclatge com la part sociològica. Bangladesh, un país subdesenvolupat no té un sistema de reciclatge avançat provocant que la quantitat de brutícia sigui inmensa. Alhora, aixó provoca que el sector de la població amb menys recursos vegi aquest lloc com l'única oportunitat de sobreviure. Penso, que tothom hauria de conscienciar-se més i que els països oferíssin ajuda internacional, ja que no només es solventarien els problemes de brossa sino que també s'oferiria ajuda a la pobresa. Des del món occidental mai observem com en uns quants milers de quilòmetres més enllà hi han persones que valoren amb tota la seva vida, coses que nosaltres rebutjem i això provoca que cada vegada, el món sigui 'més banal' i les coses vagin perdent valor, incloses les esperances de les persones.

2 septembre de 2015

Font: http://elpais.com/elpais/2015/09/01/planeta_futuro/1441098863_253062.html