La notícia avui proposada ens parla sobre la lluita constant per l'adquisició de drets a l'Afganistan, un país on les dones pateixen una constant subordinació al paper masculí. Actualment, el col·lectiu femení demana igualtat entre homes i dones encara enfrontant-se a un conservadorisme extrem ajudat per la religió.
El text ens diu que comencen a sorgir grups d'activistes que lluiten per recuperar els seus drets en un país on són assassinades a cops de pedra dones acusades d'adulteri.
Diversos casos es presenten, com el de Kazemi que està aprenent el difícil que és canviar els hàbits masclistes de l'Afganistan. Els seus pares van fugir al començament dels anys vuitanta i ella va créixer entre Nova York i San Francisco. Kazemi també va ser víctima d'un intent de violació.Malgrat això, diu seguir disposada a canviar actituds davant la dona a l'Afganistan.
Com qualsevol dona activista a l'Afganistan, sap que trepitja terreny perillós i per això ha hagut d'aprendre a prendre precaucions, com vestir-pudorosament, encara que en un toc de rebel·lia sol deixar-se una mica de pèl al descobert. Un escàndol per a molts encara en aquest país.
Malgrat els riscos, cada vegada són més les que donen un pas endavant en aquest país. Són activistes, emprenedores, artistes. El 39% dels gairebé nou milions d'escolars al país són nenes. Els burques comencen a escassejar en les ciutats i en les universitats hi ha gairebé tantes noies com nois. En un d'aquests centres, a la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de Kabul, es prepara la propera generació d'activistes femenines. Amb suport del Programa de Desenvolupament de Nacions Unides (PNUD), aquest any es va inaugurar el primer màster en estudis de gènere i de dones al país.
Encara així, la notícia també ens fa un recull de com els drets han anat retrocedint en el territori. Primerament, les dones van obtenir el dret a votar en 1919. Aquesta i altres reformes progressistes van acabar el 1929, després de l'enderrocament del rei Amir Amanullah Khan. Però en els anys seixanta del segle XX, les dones van tornar a recuperar els seus drets. D'aquesta època daten les moltes fotos de dones afganeses posant sense vel i fins i tot en minifaldilla a Kabul, anomenat el "París de l'Àsia Central".
Sota el meu punt de vista, aquesta notícia ens mostra com en altres parts del món encara l'endarreriment és massa extrem. No només ens mostra com les dones lluiten per drets, que en realitat, ja tenen encara que no s'els hi permetin. Sinó que també ens ajuda a veure com conforme ha avançat el temps la societat s'ha tornat més tradicional,i això em fa pensar: Avança el temps,i la gent retrocedeix, fins a quin punt no en som conscients? Una vegada més Occident veu des de la llunyania problemes en el pròxim Orient sense adonar-se, que aquests obstacles també són a casa seva
17 de Gener del 2016
http://internacional.elpais.com/internacional/2015/12/28/actualidad/1451332253_770584.html
